Dissabte nou de març, va tenir lloc al Centre LGTBI la 7ª jornada de formació de l’FLG. Ho podem catalogar com a èxit rotund, sense pal·liatius, i és que va començar la jornada plovent a bots i barrals. Tal com van les coses això ja és una victòria. Així que no hi havia pla millor de dissabte per a venir a la formació.

Les famílies LGTBI+ anem a l’escola, com introduïm la diversitat?

La formació la van inaugurar dues persones que quan parlen, la resta escoltem (això és així). La Katy Pallàs i en Vicent Borràs ens van parlar del tema estrella, de la mare dels ous: l’EDUCACIÓ (així en majúscules. Ara que ja som família, que tenim amb nosaltres les nostres criatures, ara què? Com triem escola? Si ja en va a una, com podem fer-la un espai segur?

Són moltes les preguntes que se’ns acumulen, són moltes les inquietuds que sorgeixen. Com introduïm la diversitat a l’aula i a l’escola, com ens involucrem, etc.

Per això, la Katy Pallàs va elaborar un decàleg amb els 10 aspectes que ha de tenir una escola per ser inclusiva. Són el mínim del mínim, i si es complissin totes seria per celebrar-ho molt fort. Per alguna cosa s’ha de començar, i aquí ho tenim!

→ Decàleg: “Els 10 aspectes que ha de tenir una escola per ser inclusiva”

Les famílies LGTBI+ anem de viatge

La segona xerrada va ser a càrrec d’en Quim Juncosa, el nostre advocat de capçalera. Juncosa ens va explicar què podíem fer si volíem viatjar com a família LGTBI+ pel món. Podem anar a Rússia? A Afganistan? A la Cotxinxina? No es va voler mullar gaire, he, he, he, normal, perquè no hi ha una única resposta, no hi ha un sí o un no. És un depèn.

Juncosa ens va donar una sèrie de recomanacions abans de viatjar que, entre nosaltres, ho hauria de fer tothom, no només els LGTBI, però ja se sap. Com seguir les recomanacions Govern d’Espanya, via el Ministeri d’Assumptes Exteriors, abans d’emprendre una aventura.

Però una cosa va quedar claríssima: si som família aquí, ho som a tot el món!

La revolució té nom de dones: Cecilia i Cristina

El plat fort de la jornada va ser abans de dinar. En Quim Juncosa va cedir part del seu espai per fer-nos un regal. Va ser un moment màgic i increïble.

La Cecilia Vera i la Cristina Ibars van pujar a l’escenari per explicar-nos la seva història i la seva lluita. Un exemple per a totes les famílies i una inspiració.

La Cecilia, xilena de naixement, i la Cristina, de Sabadell, es van conèixer ja fa quasi vint anys. Arran de la crisi econòmica del 2008, i sent la Cecilia arquitecta, van decidir canviar el seu lloc de residència a Xile. Allà, però, el seu matrimoni no estava reconegut. Mentre van ser dues no van tenir problemes, però quan van decidir ser mares, després de deu anys al país llatinoamericà, la cosa es va complicar… i fins aquí llegirem, teniu tota la seva història al següent vídeo.

“Un camí llarg i dur, però amb la recompensa del fet que hi ha hagut un canvi a Xile”, explica la Cristina.

“Podran tallar totes les flors, però no podran aturar la primavera”, escrivia Neruda. I nosaltres afegim: les famílies LGTBI+ som -cadascuna en la seva mesura- la primavera.

Taules rodones

A la tarda, ens vam dividir en dos per parlar i compartir experiències.

D’una banda, la Lídia Sánchez, assessora de l’FLG i part del “Grup de suport a l’embaràs i/o a l’espera d’una criatura per a persones LGTBI+”, i la Isa Fernández van conduir una rotllana multitudinària sobre la CRIANÇA.

“L’entorn que tenim al voltant no és 100% divers o LGTBI, no és inclusiu. I per nosaltres el més important de ser de l’FLG és que li pots ensenyar als nostres fills la diversitat en primera persona, tenir amics i amigues amb dues mares o dos pares. No explicar-li en un conte, que ho visqui” Isa Fernández.

I l’altra, vam tenir la sort de comptar amb en Julio Rodríguez, educador social en l’àmbit de la protecció a la infància i l’adolescència i professor associat en la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, per parlar del vincle que s’estableix en les famílies adoptives i acollidores en l’adolescència.

Mentrestant les criatures…

Pel matí, van estar molt ben cuidats pel David i laPaula, de Tasca, que els van omplir les hores d’activitats i dinàmiques.

I per la tarda, es van dividir en dos, segons edats, per fer dos tallers. El primer, amb la Carla i en Ramon, van fer roses de paper i dibuixos de Sant Jordi. I, en el segon, amb la Montse i la Mar, van aprendre a escriure contes, tant indivudual com col·lectivament. Van sortir històries molt xules i qui sap si el futur Nobel de Literarura està entre nosaltres.

Els més petitets de tots, de 0 a 3 anys, tenien el seu espai nadons a les sales on es desenvolupaven les xerrades.